16/04/2017
Salvador Pàniker (Barcelona, 1 de març de 1927 – 1 d’abril de 2017), enginyer industrial, filòsof i escriptor, reivindicava el dret a morir dignament.
Mestre de sí mateix, va trobar el seu propi camí, aprenent a desaprendre, a alliberar-se de l’educació rebuda i, a través del que ell anomenava “la retroprogressió” va conciliar la part secularitzada amb el principi sagrat, el ser adult amb el nen, el progrés amb la proximitat a l’origen. Una entrevista imprescindible per mi en aquests moments, doncs recull en bona part allò a què dedico la meva vida. A l’aprenentatge de cultivar l’harmonia en el procés d’evolució per no patir d’un excés de consciència. Oportuna la frase: la realitat última sens escapa sempre i al mateix temps, a ensenyar a mantenir obertes les fonts de la curiositat envers el món i cap a un mateix. Extraordinari un dels requisit que ell anomena sobre l’educació, en l’entrevista: cal tenir fe!, que pot ser amb creença o sense, religiosa o no, però és indispensable tenir fe per “sentir-te a la realitat com a casa teva”! i aprendre a desaprendre o aprendre a aprendre. La vinculació de l’amor a un fenomen de comunicació profunda on eros hi juga un paper fonamental: la corporalitat, la sexualitat és l’aspecte corporal de les relacions humanes. L’abús en la recerca del sentit de la vida, que ens porta a no viure, la vida és per ser viscuda, s’ha de viure ara i aquí i sobretot viure sense por! On hi ha amor no hi ha por.
I a continuar explorant la vocació “les pròpies formes de vida” personals, on entre d’altres eines, escriure un diari pot ser molt útil per anar aprenent a verbalitzar les pròpies emocions, meditar, ballar, escoltar música, estimar i deixar-se estimar.
I ara què toca fer de veritat?
Categories: Blog, Consells | Etiquetes: amor, Ànima, arrelament, cor, M.L.C®, mort, orient, primavera, Salvador Pàniker, Terra, Vida.
Segueix-nos a través del feed RSS 2.0.