04/09/2016
Si haguessis nascut/en una altra terra,/podries ser blanc,/podries ser negre…/Un altre país/fóra casa teva,/i diries “sí”/en una altra llengua./T’hauries criat/d’una altra manera./Més bona, potser./Potser més dolenta./Tindries més sort/o potser més pega…/Tindries amics/i jocs d’una altra mena;/duries vestits/de sac o de seda,/sabates de pell/o tosca espardenya,/o aniries nu/perdut per la selva./Podries llegir/contes i poemes,/o no tenir llibres/ni saber de lletra./Podries menjar/coses llamineres/o només crostons/secs de pa negre./
Podries… podries…
Per tot això pensa/que importa tenir/les mans ben obertes/i ajudar qui ve/fugint de la guerra/fugint del dolor/i de la pobresa./Si tu fossis nat/a la seva terra/la tristesa d’ell/podria ser teva.
Joana Raspall. Com el plomissol, La Galera, 1998
Categories: Blog | Etiquetes: amor, Joana Raspall, mort, refugiats, Vida.
Segueix-nos a través del feed RSS 2.0.